30 de novembre del 2010

Bon dia! En la sessió d'avui hem seguit fent l'activitat sobre les competències i capacitats del Currículum d'Educació Infantil pel que fa a les tecnologies.

El que he après amb aquest petit treball és que les competències són més generals i les capacitats es troben dins d'aquestes. L'infant, quan acabi el segon cicle d'Educació Infantil, haurà d'haver desenvolupat 4 capacitats:

- Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma

- Aprendre a pensar i a comunicar

- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

- Aprendre a conviure i habitar el món

Pel que fa a les competències bàsiques, aquestes són les que els alumnes hauran d'haver assolit al finalitzar l'etapa d'educació obligatòria. Per tant, són de caire general perquè seran les mateixes a totes les etapes. El que interessa és que tots els alumnes vagin adquirint les competències durant la seva escolarització. Les competències de les quals parlo, són les següents:

- Metodològiques

- Personals
- Comunicatives

- Conviure i habitar el món

Feta aquesta reflexió, nosaltres ens hem centrat (com he dit abans) en les competències de les TIC. Al Currículum es diu que és important fer present en els processos d'ensenyament, la comprensió i l'expressió de missatges audiovisuals i el seu ús en les diverses tasques escolars. Tot això, atès a la importància de les tecnologies de la informació i comunicació.

Crec que està bé que els infants coneguin les noves tecnologies, però això no s'ha de convertir en un dels objectius principals. Per mi hauria de ser secundari perquè no els cal quan són tan petits.

25 de novembre del 2010

Després de la classe del dimarts dia 23 de novembre en la qual vam seguir amb la tasca que ens va proposar la Sandra, avui amb la Carolina hem començat una nova activitat que té com a protagonista la càmera fotogràfica. Hem posat en pràctica alguns dels conceptes que ens van explicar en classes anteriors sobre el Stop Motion o Pixelation: per grups, havíem de fer unes fotografies del que nosaltres triéssim per tal de crear un Stop Motion. La consigna per a la creació del nostre Stop Motion era que s'havia de centrar en algun dels objectius de l'Educació Infantil i nosaltres l'hem centrat en l'autoestima i la imatge d'un mateix.

Així mateix, el meu grup i jo ens hem inventat una història molt maca que pot reflectir amb imatges aquest aspecte dels infants (l'autoestima). Ja tenim totes les fotografies i ara només cal posar-se mans a l'obra perquè la successió ràpida de fotos faci que els personatges es moguin com si fos una pel·lícula. Aquí adjunto el link d'un video en el qual es pot veure una creació de stop motion: http://www.youtube.com/watch?v=2_HXUhShhmY

D'altra banda crec que és l'activitat que més m'està agradant de totes les que hem fet. És molt creativa i entretinguda. A més, em pensava que seria molt complicada però en la pràctica no m'ho ha semblat gaire.

La setmana que ve continuarem amb la realització de l'activitat i veurem els resultats! Ja estic intrigada per veure com ens ha quedat!!

18 de novembre del 2010

Avui amb la Carolina hem fet una activitat adreçada als nens i nenes d'Educació Infantil: els bits d'intel·ligència. Aquests són uns recursos que permeten identificar, amb més facilitat, conceptes amb imatges. També serveixen per estimular el cervell, l'aprenentatge i la memòria de l'infant. Així, relacionat amb les TIC, hem creat bits d'intel·ligència enfocats a l'ordinador i les seves diferents parts perquè en el cas que fem informàtica amb els nens, hauran de conèixer aquest aparell i saber com s'utilitza.

He de dir que els bits d'intel·ligència no els coneixia abans, i ara que se què són i he creat alguns... m'adono que és una bona eina pels petits de 0 a 6 anys sobretot. A més es pot treballar amb milers de conceptes com per exemple els colors, les formes, els animals, els noms dels companys de classe, etc. Considero que és una eina molt útil i els va molt bé a ells, és una altra manera d'aprendre basada en la imatge, com a element principal, que és el que crida més l'atenció d'un nen petit (i no pas el text sol).

Per l'altra banda, també hem parlat de la fotografia: a part d'ordinadors, mòvils i televisió també existeixen les càmeres digitals amb les que pots plasmar un paisatge, un moment amb els amics i moltes coses més. Dins d'aquest tema, avui he après que hi ha diferents plans quan ens fem una foto: el pla general (aquella fotografia en la que surts de cos sencer); el pla americà (en el que surts de genolls cap adalt); el pla mig (de cintura a dalt) i, finalment, el primer pla (en el que surt només la cara). A partir d'aquesta explicació hem fet una presentació de power point agafant 1 foto nostra de cada tipus de pla.

Tot i així, amb els nens petits no cal treballar aquest aspecte de la fotografia. Només podem ensenyar-los com funciona i fer alguna activitat adreçada al seu aprenentatge per posar-ho en pràctica, encara que no li veig la gràcia perquè les fotos les poden portar ja fetes des de casa. Què els direm? " Demà, porteu tots una càmera de fotos". No crec que sigui el més adient. No té gràcia que pitgin un botó i facin una foto perquè segur que a casa seva els pares ja els han ensenyat a fer-ho, no té molta complicació. Ells ja saben com funciona i si no és el cas, ja ho aprendran de més grans. Des del meu punt de vista, treballar amb fotos està molt bé, però treballar en com es fa una foto no és necessari.

16 de novembre del 2010

Avui m'agradaria tornar a fer referència als Power Points de classe en els quals s'afirma que les TIC ajuden en el desenvolupament de les 3 àrees d'Educació Infantil que proposa el Currículum.

Quan parlem de la "descoberta d'un mateix", com bé diu la frase, és d'un mateix. En aquesta àrea, una de les qüestions que més s'han de treballar té a veure amb els hàbits que han d'adoptar els nens/es petits com ara la higiene, l'alimentació, la rutina diària, etc. I ara, cito textualment el que diu al power: Hàbits d'autonomia personal: apagar, encendre, neteja... M'agradaria saber què hi ha darrera d'aquests punts suspensius perquè no veig que hi hagi més hàbits inclosos. Apagar i encendre l'ordinador és un hàbit que millora la relació amb un mateix i amb els altres? I pel que fa a la neteja, quina neteja? No he entès bé a què pot fer referència. Netejar-se les mans per fer servir l'ordinador? O netejar la pantalla de l'ordinador en el cas que estigui bruta?

Fent una hora a la setmana d'ordinador, no crec que es fomenti cap hàbit encara que els petits sàpiguen que aquest s'ha d'encendre i apagar quan s'utilitza.

Pel que fa al coneixement del cos, tampoc crec que sigui addient de fer-ho a través d'un ordinador quan es pot fer a classe de psicomotricitat (que dóna resultats més òptims).

Amb les capacitats cognitives estaria més d'acord, ja que l'atenció, la percepció i la memòria es poden treballar amb tecnologies de la comunicació.

Si passem a una altra àrea, la d'Intercomunicació i llenguatge, em trobo amb el mateix. Hi ha coses que no entenc. Crec que la iniciació a la lectura i escriptura no té cabuda a les TIC. Els nens han d'aprendre a llegir a base d'escriure lletres i paraules a mà perquè així estem fent dues feines alhora: la de millorar la seva cal·ligrafia i la de distingir lletres i sons per després poder iniciar-se en la lectura.

Si partim de la base que els nens han d'estar davant d'un teclat, anem malament. Davant d'un teclat s'hi han de trobar a Primària, quan ja comencin a tenir soltura en aquests àmbits. I, a més, com llegiran? Des d'un ordinador? Els experts recomanen intentar no llegir davant d'una pantalla; és més còmode per tots poder llegir en un full de paper i així no ens fem mal a la vista. Tot i així, en el llenguatge matemàtic veig correcte el seu ús amb les TIC pel fet que els nens poden disfrutar més de les matemàtiques amb l'ordinador i així fomentem les ganes per aquesta assignatura que té tan poc èxit en edats primerenques.

Per acabar, el que tampoc veig correcte és l'ús de les tecnologies amb el llenguatge plàstic com diu a la presentació del power. Com potencies la plàstica davant d'un ordinador? Si el que els agrada als nens/es és agafar llapissos, pintura, retallar papers... és diferent agafar el Paint amb el qual ells no poden experimentar amb les mans, només utilitzen la vista.

En resum, crec que a Educació Infantil s'ha de potenciar la feina amb els 5 sentits i no amb 2. Està molt bé i queda molt "guai" tenir ordinador a la classe i una pissarra digital d'última moda, però centrem-nos més en les necessitats dels nens petits (que, de fet, són els protagonistes) i no en les tecnologies. Tothom sap que vivim en un món de tecnologies i cada vegada són més presents en la nostra vida quotidiana, però pràcticament a cada casa hi ha un ordinador i els nens ja tenen més oportunitats per fer-lo servir, no només a l'escola. No només val potenciar el sentit visual i l'auditiu, també existeixen el sentit del tacte, el sentit de l'olfacte i el sentit del gust.

No ens tanquem amb els ordinadors i les TIC. Tenim 5 sentits!

11 de novembre del 2010

Durant la sessió d'avui, la Carolina ens ha presentat un nou programa destinat als nens/es petits anomenat: Gcompris. Com que ens trobem en una era dominada per les eines digitals (ordinadors, mòbils...) hi ha una necessitat continua d'utilitzar tecnologies de la comunicació (les TIC) a les aules d'Educació Infantil. I el que es qüestiona és: Com presentem les TIC als petits? El que és recomanable és, primer de tot, conèixer les parts d'un ordinador, explicar-los com funcionen, com manipular-les i per a què serveixen. Per exemple, quan presentem el mouse el podem comparar a un ratolí ja que ells coneixen aquest animal. Però hi ha molts més recursos que es poden utilitzar a l'hora de donar a conèixer un aparell digital.

Així, existeixen infinitats d'estratègies per ensenyara a P3. Tot i que segueixo pensant que a aquesta etapa infantil s'hauria de donar prioritat al treball fet a mà, a que els nens tinguin una bona caligrafia i siguin polits...etc, i començar amb els ordinadors a Primària. És molt més important que sàpiguen escriure bé i dominar el llapis que no pas que sàpiguen com funciona un ordinador. Segur que a casa quasi tots en tenen un i saben com manipular-lo, no cal ensenyar-los tot això quan tenen només 3 anys, 4 o 5. L'ordinador crec que és una eina que es pot aprendre autònomament a un altre àmbit que no sigui l'escola perquè avui dia hi ha un gran accés a Internet.

Si els nens i nenes han estat tota la vida vivint sense els ordinadors a les aules perquè ara ha de ser tan imprescindible? O és que ara només es pot aprendre amb tecnologies digitals? Com han estat treballant els infants durant tots aquests anys? Sense anar més lluny, jo no he tingut ordinador a l'aula ni a Parvulari, ni a Primària ni a Secundària. Vaig començar a fer-lo servir amb 11 o 12 anys i ara el domino força bé. No m'ha calgut una formació explícitament amb l'ordinador des de petita.

Jo entenc que dintre d'uns anys encara hi haurà més tecnologies i és important que tota la societat sàpiga manejar-les bé, però no cal inculcar-ho amb 3 anys.

09 de novembre del 2010

En la sessió d'avui dia 9 hem seguit amb les presentacions per grups de les lectures que havíem de treballar i analitzar. Arrel d'una d'aquestes exposicions s'ha arribat a un "debat" en el qual algunes companyes defensaven que els ordinadors a les aules poden portar problemes, com ara fomentar l'ús de l'ordinador i que els alumnes ja de ben petits tinguin una adicció a Internet. Jo estic d'acord amb aquesta postura perquè un nen s'encapritxa d'allò nou, d'allò que li crida l'atenció en un moment determinat i demanarà als pares poder jugar-hi a casa. Tant se val si l'ordinador s'utilitza 2 hores per setmana a l'escola, jo crec que s'encapritxaran igual. Per altra banda, s'ha de comentar que també és una feina dels pares i de les famílies dels petits perquè si partim de la base que a casa poden accedir a l'ordinador quan vulguin i el temps que desitgin, és difícil fer alguna cosa des de l'escola. En canvi, si els pares tenen consciència que els seus fills ja utilitzen la informàtica a l'aula, creuran innecessari el seu ús a casa.

Un altre problema que es pot crear (però més enfocat a alumnes de Secundària) és que a alguns centres, els ordinadors et permeten entrar a les xarxes socials com el facebook i això fa que no hi hagi cap interès de l'alumne cap a la matèria, cosa que ja em sembla totalment inacceptable.

En segon lloc, crec que 2 hores d'ordinador a la setmana (a l'escola) és suficient pels nens petits ja que en aquestes edats han de potenciar més el treball manual que implica més esforç, implica tenir un full de paper on dibuixar i escriure i no una pantalla que fa malbé la vista.

En tercer lloc, volia comentar que en un moment de la classe s'ha parlat de la interacció entre professor i alumne quan estan amb els ordinadors. Des del meu punt de vista, hi ha molta menys interacció quan hi ha un aparell electrònic entre mig, encara que hi hagi un col·lectiu que digui el contrari. Per un nen petit sobretot, el focus d'atenció és la pantalla de l'ordinador... és a dir, estan centrats en ells mateixos, en el que fan, en com ho fan, i no tenen en compte les instruccions de la mestra. La interacció es trobaria entre l'ordinador i l'alumne, no pas entre l'alumne i el mestre.

Per últim, hi ha una altra qüestió que em sembla interessant de parlar-ne i és aquesta pregunta: El professor/a ha de dominar a la classe i els alumnes no? O els alumnes poden dominar el professor (a nivell de coneixements)? Sí que és cert que actualment els joves saben més informàtica que els adults, a causa que han nascut en l'era tecnològica i estan acostumats a manipular els ordinadors. Per tant, no és d'estranyar que hi hagi situacions a les aules en les quals la mestra ha de demanar ajuda als alumnes perquè no se'n ensurt. Però clar, aquest és un cas excepcional perquè estem parlant d'informàtica i d'uns aparells com son els ordinadors, que per a molta gent són difícils de manipular pel fet que no han tingut cap mena de formació a nivell de tecnologies. Amb d'altres casos, és correcte que els alumnes sàpiguen més que els professors? Un alumne sabrà més de Matemàtiques que un professor que ha estudiat aquesta carrera? Pot saber més de cotxes perquè potser li agraden molt, però de continguts escolars pot saber més? NO.

I ara anem a Educació Infantil. Un nen de 3 anys pot saber més de qualsevol cosa que una mestra? Té suficient experiència com per superar-la en coneixement? Poso aquesta reflexió perquè avui una companya ho ha comentat i deia que era possible. Per mi no ho és de possible. Els nens petits aprenen dels grans i no al revés. Siguem lògics.

04 de novembre del 2010

Sessió de presentació de les lectures que hem hagut de llegir i treballar, per grups. L'Andrea, la Paqui i jo som el grup de les "artistes" i ens ha tocat reflexionar sobre la lectura "Los medios y materiales de enseñanza" en la qual fa un resum de l'evolució de les tecnologies en la història (des dels primers gravats prehistòrics amb fang fins al descobriment de la impremta i els nous ordinadors), de com han avançat i com han arribat a l'educació. Tot seguit se centra en el tema clau de la lectura, els mitjans d'ensenyament i els diferents tipus.

Crec que a Infantil s'han de treballar els mitjans auditius i visuals, però ja està. A Primària és quan es poden treballar tots perquè els nens/es ja comencen a ser més grans i a prendre consciència que viuen en un món on les TIC tenen molta importància i cada vegada més. Existeixen una àmplia varietat de recursos, activitats i eines a disposició de qualsevol persona amb les quals els docents poden ensenyar una infinitat de coses als alumnes.

02 de novembre del 2010

Avui amb el Miquel he descobert que amb el Google es poden fer moltes coses, a part de buscar informació. Des d'una aplicació en la qual s'han de posar els correus gmails de les persones implicades, es poden fer treballs en línia perquè la informació que algun membre adjunta també ho veuen els altres membres.

Crec que és útil per persones amb edat més avançada (jo no ho faria amb nens d'infantil i primària) com a secundària o a la universitat. Sobretot a la universitat ho veig molt factible ja que hem de fer molts treballs en grup i aquesta aplicació facilita la feina. Si per qüestions d'horaris jo no puc quedar amb les meves companyes del grup, podem quedar per Internet i fer el treball des d'allà.

Trobo que és molt positiu i enriquidor que ens ensenyin nous programes en xarxa, a saber utilitzar-los i a trobar utilitat en aquests. Personalment, m'agrada descobrir aplicacions perquè se que potser en un futur les podré fer servir a l'escola, ja que la societat avança molt ràpid i dintre d'uns anys la influència de les TIC a l'educació serà molt més gran que ara i jo, com a docent, necessitaré eines per portar-ho a terme. Per tant, considero que aquestes classes amb el Miquel Colomer m'estan servint per aprendre noves coses.

28 d'octubre del 2010

El que m'agradaria comentar avui és que estic en contra d'utilitzar les TIC a l'educació infantil. Potser en casos aïllats, però no habitualment totes les setmanes del curs. Dubto que amb l'ordinador es treballin les 3 àrees del Currículum d'Educació Infantil.

Punt 1: la descoberta d'un mateix i dels altres no es pot fomentar amb un ordinador, ja que els nens/es estarien centrats en el que estan fent a la pantalla i no pas en ells mateixos i menys amb els altres.

Punt 2: la descoberta de l'entorn? l'entorn és la natura i a un ordinador hi ha de tot menys natura. Els petits han d'experimentar amb les mans, tocar materials, adonar-se de que hi ha molta diversitat. En resum, explorar el món amb els 5 sentits.

Punt 3: intercomunicació i llenguatge. Segons el Power Point posat a classe, l'ordinador potencia les relacions mestre-alumne. No ho entenc perquè l'ordinador pels nens petits és una eina que crida molt l'atenció i en tot cas seria al revés, deixarien d'escoltar el/la mestra i atendrien a l'ordinador només.

No pot ser que es fomentin les TIC a Parvulari. A partir de Primària sí, però no de tant petits. No hi ha per on agafar-ho. És cert que es pot fer alguna activitat de tant en tant per canviar la rutina, però ja està.

Quan jo sigui mestra no treballaré amb ells l'ordinador, ja ho faran a primària que és on crec que toca.

26 d'octubre del 2010

Hi ha eines o mètodes que ajuden a l'escola a que els alumnes i professors es desenvolupin dins la xarxa d'Internet i sàpiguen manejar amb més fluidesa l'ordinador. Em refereixo als espais virtuals que crean moltes escoles en els quals els mestres poden penjar resums del temari de la seva assignatura, activitats per fer a casa i inclús tenen l'opció de fer que l'alumnat pengi els seus deures a través d'això.

Sobre aquest tema m'agradaria fer una petita reflexió, ja que avui l'hem treballat a classe amb el Miquel Colomer (ens hem fet un compte en un espai virtual i hem anat penjant activitats com ara un fòrum o una enquesta). Com deia, crec que tant pels docents com pels aprenents, els espais virtuals o "moodles" són una bona manera d'endinsar-se en el món de l'internet. A més permeten l'accessibilitat a aquells alumnes que necessitin recuperar material de classe perquè no hi han assistit, per exemple, o perquè volen estudiar i necessiten més informació. També és una manera pràctica de mantenir contacte quan no s'està present a l'escola.

Si miro enrere, em pregunto: com podien fer-ho els instituts de fa uns anys sense aquests espais virtuals? Em sembla impossible de creure que no existien aquestes eines informàtiques que per a mi representen la base. Està clar que la societat ha canviat molt tecnològicament parlant i els que ja hem nascut en aquesta nova època, ens costa imaginar-nos com s'organitzaven en el passat.

Crec que tots els centres haurien de disposar d'aquests espais perquè segur que hi ha alguns (o potser moltes) que encara no s'han "modernitzat" i, realment, és una eina molt útil que afavoreix l'aprenentatge i l'educació de tothom.

21 d'octubre del 2010

"EL PROFESSORAT COM A APRENENT AMB LES TIC":

Aquest article parla sobre la importància en la formació dels docents perquè siguin o no més competents en les TIC. És important que els futurs mestres ens formem des de les noves tecnologies de la comunicació i informació per poder ensenyar als nostres alumnes una eina imprescindible en el segle XXI, com és l'Internet. Hem de poder crear activitats innovadores amb l'ordinador perquè l'alumnat també es vagi acostumant i adaptant a una societat que esdevé cada vegada més moderna en tecnologies digitals. A més, concretament els ordinadors ajuden a les persones a ampliar coneixements de tot tipus i també a assolir habilitats diverses.

Crec que és important que els mestres d'avui dia anem ben preparats pel que fa al coneixement de les TIC, ja que la societat avança molt ràpid i les tecnologies s'estan apoderant d'ella. La influència que tenen a l'escola és molta, cada cop estan més presents en la vida quotidiana i això els ho hem de fer saber als més petits, per concienciar-los.

També he d'afegir que estic d'acord amb el que apunta l'article sobre de quina manera la web 2.0 pot millorar l'aprenentatge: "proporcionant autonomia als aprenents per tal de personalitzar el seu procés d'aprenentatge en un entorn de suport i ajuda mútua...etc".

L'autonomia és una de les qüestions que més s'han de treballar en l'etapa infantil i potser l'ordinador ajuda en aquest procés: el fet de navegar per la web, descobrir noves possibilitats que ofereix la xarxa de manera autònoma i individual. També la creativitat juga un paper molt important en les TIC, ja que hi ha molts programes i moltes activitats virtuals en les quals s'han de tenir idees, s'han de fer propostes, etc.

En resum, el que està clar és que la presència de les TIC en l'educació és molt important i els docents ens hem d'adaptar a una societat digital, arribar a ser competents en les tecnologies de la informació i saber fer-les servir amb els alumnes tot creant activitats suggerents que facin possible millorar l'aprenentatge dels petits.

19 d'octubre del 2010

Avui ens ha fet la classe el Miquel Colomer i ens ha parlat de les TIC, fent èmfasi en el tema dels ordinadors en els infants. Ara, a banda dels ordinadors portàtils, també fan ordinadors per nens petits que semblen de joguina, però no ho són! Crec que és una bona oportunitat proporcionar-los ja de ben petits aquest tipus d'aparells electrònics fets a mida per ells. En ells, segurament no hi haurà un Microsoft Word com en els nostres, però si que tindran altres aplicacions com ara jocs en els quals hagin d'exercitar la ment per pensar i raonar. Si de ben petits tenen un a les mans, dominaran més els ordinadors que tinguin després i els anirà molt millor perquè així comencen a adintrar-se en el món de la informàtica. A més, està comprovat que els aparells electrònics no són cap obstacle pels petits, ja que els mou una curiositat per descobrir el que s'amaga darrera de la pantalla que tenen al davant. No tenen por a equivocar-se, ells toquen totes les tecles!

07 i 08 d'octubre del 2010

Amb aquests dos dies, l'única reflexió que puc fer sobre el que m'han suggerit les sessions és que el món dels ordinadors i dels programes és complex. Poso l'exemple del mateix Photoshop que m'estic veient amb alguna dificultat per manejar-lo. És difícil manipular-lo igual que altres programes, m'imagino. Crec que si no estàs posada una mica en informàtica, costa més manipular el Photoshop. A mi, encara que de moment em costi entendre com funciona, no em costa gaire perquè faig servir l'ordinador molt sovint i això em facilita les coses. Tot i que el resultat final d'aquesta activitat comença a ser satisfactori. A les fotos es pot veure!

05 d'octubre del 2010

Avui continuo amb la reflexió de la sessió del 28 de setembre amb la Sandra. Tots ens hem sorprès al saber que les construccions humanes, com ara els castellers, també són tecnologia. Però nosaltres com a persones no ho som. Ara ve, potser si que ho som quan ens posem una samarreta que ha passat per un procés de transformació en una fàbrica.

Tot plegat em fa preguntar-me directament: Què és tecnologia? O millor dit... què no és tecnologia? Algú ha fet la pregunta a classe i la resposta és: la natura. La natura sembla ser que no és tecnologia. Així que tornant a la reflexió, estem envoltats de tecnologia per totes parts. Tot el que toquem ho és!

Jo encara no entenc com és que tot és tecnologia, és incomprensible. No entenc com una bandera pot ser tecnologia, per exemple. De moment no puc opinar gaire més sobre el tema. Espero aprofundir-hi més en properes sessions.

30 de setembre del 2010

Ja hem començat a adinsar-nos en el món del Photoshop: hem de fer un conte infantil per parelles! I jo que pensava que amb aquest programa només es podia retocar fotografies i posar-te més "maca". Però amb la sessió d'avui, m'he adonat que es poden fer moltes coses més i, el que és més important: es poden fer activitats dirigides als nens/es.

És cert que estem en un món en el qual cada dia avancem cap a la innovació i les noves tecnologies. I a l'educació també passa el mateix. Moltes escoles ja tenen ordinadors a les classes i pissarres electròniques, així que nosaltres (les futures mestres) ens hem d'anar acostumant a manipular programes d'ordinador per ensenyar-los als alumnes i també per anar-nos modernitzant mica en mica.

Tanmateix, crec que a les escoles no s'hauria "d'abusar" dels ordinadors i de l'electrònica, sobretot a parvulari i a primària perquè els nens han de desenvolupar les seves capacitats amb les mans fent dibuixos, murals, retallar, enganxar i totes aquestes accions que impliquen un treball manual de plàstica. L'experimentació amb el propi cos és imprescindible en els primers anys d'escolarització i si a un nen/a només li donem la possibilitat de fer coses amb un ordinador o una pissarra electrònica no tindrà aquesta oportunitat. Els infants han de saber identificar quan un material és tou, quan és dur, si pesa o és lleuger, si és fi o rugós, etc. Això no ho sabran si s'enganxen a l'ordinador des de petits.

En resum, s'ha de trobar un equilibri entre les manualitats i els ordinadors.

28 de setembre del 2010

El dubte (quasi m'atreviria a dir: existencial) que m'ha sorgit avui a la sessió de la Sandra és el següent: Què considerem tecnologia? Segons els diferents tipus d'aquesta, se suposa que tot podria ser-ho.

Jo, al principi, pensava que la tecnologia estava relacionada només amb els aparells electrònics: televisió, ordinador, càmera de fotos, mòbil... etc. Ara m'adono que no, que una samarreta o un llibre també són tecnologia. Potser jo tenia un concepte poc ampli sobre aquesta mateixa, però ara em costa molt entendre-ho. Clar, també es pot pensar: una samarreta és tecnologia perquè a la fàbrica ha sofert un procés de transformació mitjançant màquines, però crec que pensar això és anar massa enllà. Per tant, m'he de creure que ho és!

Així que puc afirmar que estem envoltats de tecnologia per tot arreu. Som un món tecnològic i innovador.

Com que haurem de fer un treball amb fotografies nostres identificant què és tecnologia, el pròxim dia intentaré aclarir els dubtes que tinc, que en són uns quants.

23 de setembre del 2010

"L'escola mata la creativitat?". Aquesta pregunta la va fer Ken Robinson, un dels referents en educació i innovació, en un meeting que ens ha passat la Carolina avui. De fet, aquest tema de la creativitat i l'art a les escoles és objecte de molts comentaris i moltes crítiques. Anteriorment ja em vaig fer una reflexió sobre això mateix arrel d'una conferència a la qual vaig assistir el curs passat.

Des del meu punt de vista, les mestres d'Educació Infantil haurien de ser les primeres en prendre la iniciativa d'ensenyar-los als nens petits que l'art (lligat a la creativitat) és important per ells, pel seu desenvolupament. Els infants són creatius de per si i això constitueix una bona oportunitat per treballar-ho.

Quan són petits i encara no han après a escriure, s'expressen i es comuniquen a través dels dibuixos, sobretot. A més, els agrada molt pintar i fer treballs manuals que potencien les seves habilitats artístiques.

Al parvulari sí que es pot afirmar que fan molta plàstica, però a mesura que es fan més grans es va perdent la costum i els professors pensen que han d'ensenyar temes teòrics perquè els joves siguin més "intel·ligents" i més cults. S'obliden que han deixat abandonat un mitjà de comunicació imprescindible com és l'art.

La societat ja pensa que dedicar-te a pintar quadres, a cantar o a tocar un instrument és fracassar en la vida professional. Estan mal vistos els artistes i jo crec que aquesta creença s'hauria de canviar a l'escola, que és on les persones es formen i aprenen.

Fins aquí la reflexió d'avui.

16 de setembre del 2010

Som a dijous 16 de setembre. Avui hem fet la classe amb la Carolina. Després de veure un vídeo d'una nena petita que es posa a tocar i a investigar un Ipad, he començat a reflexionar sobre la relació que hi ha entre els infants i la tecnologia. Als infants els agrada molt descobrir coses i quan tenen una joguina o qualsevol aparell que és nou per ells, es posen a tocar-lo per totes bandes sense por a equivocar-se o a que es pugui trencar o fer malbé. Els envaeix la intriga i la curiositat per allò nou. En canvi, els grans sí que van amb la por d'equivocar-se quan manipulen un aparell acabat de comprar, per exemple.

En definitiva, jo crec que els nens petits se senten atrets per les noves tecnologies i tenen aquest avantatge de no tenir por. M'atreviria a dir que potser un nen petit sabria com funciona una televisió nova abans que un adult.

En segon lloc, avui també ens han dit que estarem treballant durant un temps amb un programa anomenat Photoshop, que moltes de nosaltres ja coneixíem. Tot i així, avui només ens hem iniciat i la Carolina ens ha explicat com funcionava. Ha sigut interessant.

És curiós perquè jo tinc el Photoshop instal·lat a casa meva i, a vegades, l'utilitzo per retocar fotografies, però no sabia que funcionava com ens ha dit la professora; mai m'havia aturat a inspeccionar-lo. A més, penso que és un programa molt útil amb el qual pots fer infinitats de coses...

Fins la propera!

14 de setembre del 2010

Avui hem començat l'assignatura Alfabetització Digital amb la Sandra. He de dir que quan vaig llegir per primer cop aquest nom, em va estranyar i alhora sorprendre perquè no tenia cap idea ni de què es tractava ni de què ens demanarien. Això sí, al veure "digital" ja em vaig imaginar que l'assignatura estaria relacionada amb les tecnologies.

Per ser la primera sessió encara no ens han dit el que haurem de fer concretament, però em puc fer una petita idea. Només se que treballarem amb els ordinadors.

Crec que és una assignatura molt diferent a les altres per aquest tema de l'ordinador i perquè és més dinàmica i, fins i tot, "familiar" (en el sentit que som pocs alumnes en comparació a les altres classes).

Per acabar, afegeixo que tinc curiositat per descobrir més coses sobre l'assignatura. Espero que el dijous s'hem resolguin els dubtes!!