Ja hem començat a adinsar-nos en el món del Photoshop: hem de fer un conte infantil per parelles! I jo que pensava que amb aquest programa només es podia retocar fotografies i posar-te més "maca". Però amb la sessió d'avui, m'he adonat que es poden fer moltes coses més i, el que és més important: es poden fer activitats dirigides als nens/es.
És cert que estem en un món en el qual cada dia avancem cap a la innovació i les noves tecnologies. I a l'educació també passa el mateix. Moltes escoles ja tenen ordinadors a les classes i pissarres electròniques, així que nosaltres (les futures mestres) ens hem d'anar acostumant a manipular programes d'ordinador per ensenyar-los als alumnes i també per anar-nos modernitzant mica en mica.
Tanmateix, crec que a les escoles no s'hauria "d'abusar" dels ordinadors i de l'electrònica, sobretot a parvulari i a primària perquè els nens han de desenvolupar les seves capacitats amb les mans fent dibuixos, murals, retallar, enganxar i totes aquestes accions que impliquen un treball manual de plàstica. L'experimentació amb el propi cos és imprescindible en els primers anys d'escolarització i si a un nen/a només li donem la possibilitat de fer coses amb un ordinador o una pissarra electrònica no tindrà aquesta oportunitat. Els infants han de saber identificar quan un material és tou, quan és dur, si pesa o és lleuger, si és fi o rugós, etc. Això no ho sabran si s'enganxen a l'ordinador des de petits.
En resum, s'ha de trobar un equilibri entre les manualitats i els ordinadors.
