"L'escola mata la creativitat?". Aquesta pregunta la va fer Ken Robinson, un dels referents en educació i innovació, en un meeting que ens ha passat la Carolina avui. De fet, aquest tema de la creativitat i l'art a les escoles és objecte de molts comentaris i moltes crítiques. Anteriorment ja em vaig fer una reflexió sobre això mateix arrel d'una conferència a la qual vaig assistir el curs passat.
Des del meu punt de vista, les mestres d'Educació Infantil haurien de ser les primeres en prendre la iniciativa d'ensenyar-los als nens petits que l'art (lligat a la creativitat) és important per ells, pel seu desenvolupament. Els infants són creatius de per si i això constitueix una bona oportunitat per treballar-ho.
Quan són petits i encara no han après a escriure, s'expressen i es comuniquen a través dels dibuixos, sobretot. A més, els agrada molt pintar i fer treballs manuals que potencien les seves habilitats artístiques.
Al parvulari sí que es pot afirmar que fan molta plàstica, però a mesura que es fan més grans es va perdent la costum i els professors pensen que han d'ensenyar temes teòrics perquè els joves siguin més "intel·ligents" i més cults. S'obliden que han deixat abandonat un mitjà de comunicació imprescindible com és l'art.
La societat ja pensa que dedicar-te a pintar quadres, a cantar o a tocar un instrument és fracassar en la vida professional. Estan mal vistos els artistes i jo crec que aquesta creença s'hauria de canviar a l'escola, que és on les persones es formen i aprenen.
Fins aquí la reflexió d'avui.
