En la sessió d'avui dia 9 hem seguit amb les presentacions per grups de les lectures que havíem de treballar i analitzar. Arrel d'una d'aquestes exposicions s'ha arribat a un "debat" en el qual algunes companyes defensaven que els ordinadors a les aules poden portar problemes, com ara fomentar l'ús de l'ordinador i que els alumnes ja de ben petits tinguin una adicció a Internet. Jo estic d'acord amb aquesta postura perquè un nen s'encapritxa d'allò nou, d'allò que li crida l'atenció en un moment determinat i demanarà als pares poder jugar-hi a casa. Tant se val si l'ordinador s'utilitza 2 hores per setmana a l'escola, jo crec que s'encapritxaran igual. Per altra banda, s'ha de comentar que també és una feina dels pares i de les famílies dels petits perquè si partim de la base que a casa poden accedir a l'ordinador quan vulguin i el temps que desitgin, és difícil fer alguna cosa des de l'escola. En canvi, si els pares tenen consciència que els seus fills ja utilitzen la informàtica a l'aula, creuran innecessari el seu ús a casa.Un altre problema que es pot crear (però més enfocat a alumnes de Secundària) és que a alguns centres, els ordinadors et permeten entrar a les xarxes socials com el facebook i això fa que no hi hagi cap interès de l'alumne cap a la matèria, cosa que ja em sembla totalment inacceptable.
En segon lloc, crec que 2 hores d'ordinador a la setmana (a l'escola) és suficient pels nens petits ja que en aquestes edats han de potenciar més el treball manual que implica més esforç, implica tenir un full de paper on dibuixar i escriure i no una pantalla que fa malbé la vista.
En tercer lloc, volia comentar que en un moment de la classe s'ha parlat de la interacció entre professor i alumne quan estan amb els ordinadors. Des del meu punt de vista, hi ha molta menys interacció quan hi ha un aparell electrònic entre mig, encara que hi hagi un col·lectiu que digui el contrari. Per un nen petit sobretot, el focus d'atenció és la pantalla de l'ordinador... és a dir, estan centrats en ells mateixos, en el que fan, en com ho fan, i no tenen en compte les instruccions de la mestra. La interacció es trobaria entre l'ordinador i l'alumne, no pas entre l'alumne i el mestre.
Per últim, hi ha una altra qüestió que em sembla interessant de parlar-ne i és aquesta pregunta: El professor/a ha de dominar a la classe i els alumnes no? O els alumnes poden dominar el professor (a nivell de coneixements)? Sí que és cert que actualment els joves saben més informàtica que els adults, a causa que han nascut en l'era tecnològica i estan acostumats a manipular els ordinadors. Per tant, no és d'estranyar que hi hagi situacions a les aules en les quals la mestra ha de demanar ajuda als alumnes perquè no se'n ensurt. Però clar, aquest és un cas excepcional perquè estem parlant d'informàtica i d'uns aparells com son els ordinadors, que per a molta gent són difícils de manipular pel fet que no han tingut cap mena de formació a nivell de tecnologies. Amb d'altres casos, és correcte que els alumnes sàpiguen més que els professors? Un alumne sabrà més de Matemàtiques que un professor que ha estudiat aquesta carrera? Pot saber més de cotxes perquè potser li agraden molt, però de continguts escolars pot saber més? NO.
I ara anem a Educació Infantil. Un nen de 3 anys pot saber més de qualsevol cosa que una mestra? Té suficient experiència com per superar-la en coneixement? Poso aquesta reflexió perquè avui una companya ho ha comentat i deia que era possible. Per mi no ho és de possible. Els nens petits aprenen dels grans i no al revés. Siguem lògics.
